"La verdadera amistad llega cuando el silencio entre dos parece ameno." Erasmo de Rotterdam
Constantment estem llançant vincles, enllaços que ens uneixen amb els altres i que anem fent brillar amb el temps. Alguns es creen per convivència, a base de passar temps amb els altres, però sempre es mantindran translúcids. Són els que per aparèixer necessiten una sola mirada els que en fer-se forts brillaran com les estrelles.
No sempre ens fixem en els enllaços, i sovint no distingim els translúcids d'aquells transparents que estan preparats per rebre tot el color de l'amistat. Per això deia que els cors són com obres d'art. En general ens poden agradar la majoria, o fins i tot ens pot agradar un estil artístic, però el que realment ens marca són aquelles obres d'art puntuals que ens meravellen. Quan persones concretes, amics concrets, ens fan desitjar estar amb ells, fan que esperem impacients els moments en què els veurem, es guanyen dia rere dia que els estimem tant, i que ens donen motius de sobres per anar fins a la fi del món i tornar només per un dels seus somriures; és quan realment estem veient brillar un enllaç.
La frase amb què he començat l'article reflexa una mica tot això. És una de les meves cites preferides, i trobo que té molta raó. Quan estant amb els altres, sense ni tan sols parlar, ens sentim tant acollits és quan realment ens trobem davant dels enllaços més forts. I és també quan ens adonem que en un lloc petit, en el més profund del nostre cor s'ha obert un espai per guardar-hi una part d'aquella persona, una part que serà també nostra, i que portarem dins per sempre, amb cura de que no prengui mai mal.
El que és curiós de tot això és que la força d'un enllaç no es basa en el temps que passem amb la persona amb qui el compartim, no en el cas dels vincles forts; sinó que amb una sola primera mirada ja es descobreix el vincle, com si sempre hi hagués estat, perquè l'amistat no depèn del temps. Sempre hi ha gent que no coneixem i que ens crida l'atenció, i són aquests als qui ens apropem, i amb els que farem créixer les amistats més fortes, perquè d'alguna manera ja estem connectats amb ells, d'alguna manera ja sabem quines persones són vertaderes amistats en potència. És per això que en un sol dia podem fer amistats més fortes que algunes amb les que hem compartit tota la vida, i és per això que es mantenen independentment de que hi hagi molt d'espai físic, o que hi hagi molt de temps entre una trobada i la següent.
Els llaços hi són sempre, però no són enlloc més que al nostre cor, i en cap temps més que el present. Com va dir l'aviador Richard Bach:
"Nuestra amistad no depende de cosas como el espacio y el tiempo." Richard Bach
