"Hay un remedio para las culpas, reconocerlas." Franz Grillparzer
Ja fa gairebé un parell de mesos, en una trobada amb força gent, una part d'aquesta amb prou ganes de xafardeig com per inventar-se les xafarderies m'intentaven convèncer de que ajudés a que estiguessin de costat dos bons amics. Parlant-me tractant aquests dos de "parelleta", quan tota la ximpleria aquesta l'havia ideat una altra persona que encara s'avorria més que ells, i encara tenia més set de xafarderies. La qüestió és, que precisament no era el primer cop que sortien amb el tema, i una de les dues persones implicades ja se n'havia començat a fartar el primer cop.
Em va semblar molt penós que es dediquessin a jugar amb la seva amistat, així que els vaig deixar clar que no els ajudaria, i que ella ja n'estava farta. I aquí és on va començar la distinció en els reflexes dels ulls del grup. El que havia començat en gresca i complicitat entre ells, quan ningú s'adonava del què estaven fent, entenent-ho com a un joc; es va convertir en alguns casos en un reflex de desaprovació interna o neutralitat, lamentant que hagués aturat el joc; i en altres en un sentiment de culpabilitat intern, d'adonar-se que havien estat jugant amb els llaços d'una persona que, al cap i a la fi, era una gran amiga seva.
I aquí és on entra en joc la frase del principi. Reconèixer la culpa és el que ens fa deixar de ser culpables. El què passa és que la culpabilitat és una situació estranya, si l'analitzem des de fora. Els que se senten interiorment culpables són els que s'han adonat de en què han fallat, els que descarten del tot la intenció de repetir-ho, i per tant en el moment en què se senten culpables són una persona millor que quan estaven errant, una persona que ja no erra en allò del que s'està penedint, i per tant una persona que no mereix sentir-se culpable per allò que havia fet quan no n'era conscient.
I és per això que dic que la culpabilitat és estranya, perquè els que no se senten culpables són precisament els que ho haurien de fer, i en canvi aquells que porten a sobre la càrrega de la culpabilitat són exactament els que ja no ho mereixen. Per tant el sol fet d'adonar-te que t'hauries de sentir culpable, és el que t'ha de fer sentir perdonat per tu mateix.
"La diferència no està en ser culpable o no, està en ser aprenent o massa orgullós per aprendre dels errors"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris ^^