Alegria i Felicitat

"La felicidad es la certeza de no sentirse perdido." Jorge Bucay

 La felicitat i l'alegria ens envolten, ens acullen i ens fan riure, o somriure. Però realment son sinònimes? Tenim dues paraules diferents i, de fet, també tenim dos sentiments diferents. 

Jo sempre he parlat d'alegria davant el sentiment intens però fugaç, allò que ens fa sentir bé de cop, però que no perdura després durant gaire temps, allò que ens fa riure, fer el boig i passar-ho bé. Seria un sentiment menys profund que la felicitat. La felicitat, al meu entendre, doncs, és l'altra cara de la moneda del sentir-se bé. Un sentiment arrelat i profund, de força lleugera, però que es consumeix molt a poc a poc. És aquell sentiment d'acollida que ens fa somriure, abraçar i comprendre. Si bé el significat de les paraules potser ha estat posat al meu criteri subjectiu, sí que és cert que el que ens fa riure i el que ens fa somriure no són el mateix. Potser només són matissos del benestar, però al cap i a la fi són fàcils de distingir i val la pena que tinguin noms diferents. Ho dic, a més, perquè sovint en les meves reflexions els distingeixo, i volia fer un post explicant-ho una mica, de cara a poder-ho donar per suposat a les properes entrades.

Així doncs, l'alegria seria més aviat un tsunami el que la felicitat seria una inundació. L'alegria un foc efímer, el que la felicitat unes brases constants. Sí que és cert, que sovint l'alegria deixa rere sí una petita reminiscència de felicitat, un cop es perden les onades del tsunami, però al cap i a la fi, és per això que després de riure somriem, perquè en fondre's l'alegria queda un petit mar de felicitat.

I acabaré, com sempre amb una frase meva, aquest cop una de les meves preferides, en relació a la felicitat i el somriure: perquè s'ha d'omplir un cor d'una gran quantitat de felicitat abans que això es reflecteixi en els ulls, en el somriure. I perquè al cap i a la fi,

"Un somriure sincer és la gota que vessa d'un pou profund de felicitat."