Marees

Hola, torno al bloc, i quina millor manera hi hauria de tornar que estrenant el nou format del Blogger per escriure entrades. Clar que això als lectors (si és que encara en queda algun després d'aquests (7 mesos?) sense escriure - i si és que hi havia lectors abans d'aquests 7 mesos-) als lectors no els interessa massa. El que interessa son les entrades en sí, i no n'hi ha hagut durant molt de temps, així que demano disculpes, i intentaré fer renéixer de les seves cendres el bloc, reestrenant-lo avui, el dia del seu aniversari.

Com deia, l'he tingut abandonat. En part perquè amb la interrupció de les vacances de nadal vaig perdre la constància, en part per no ser prou bo buscant moments amagats entre les busques del meu rellotge digital, en els que dedicar un temps per reflexionar, i per explicar l'amistat tal com volta pel meu cap.

En algun moment m'havia dit que era perquè no havien sortit moments prou importants, però no era veritat, i encara menys ara. He viscut comiats i retrobaments, que mereixerien un post per cada un, i que de fet reservo un espai per explicar-los amb tranquil·litat un dia d'aquests.

Si bé, com deia, no he tingut temps perquè no n'he sabut buscar, sí que és veritat que he estat, en moments en què hauria volgut escriure, enfeinat amb el famós Treball de Recerca. 

Estic molt content de com ha quedat. És un recull de Nou Pensament, Ciència, Física Quàntica, potser un tant de Psicologia... i de la Llei de Murphy, explicada des d'aquests, i atacada de totes  bandes per esquivar-la i, podríem dir, mantenir el món com un amic, com un aliat que et cuida sempre.

[ http://es.scribd.com/doc/78958578/La-Llei-de-Murphy-i-El-Nou-Pensament ]

Amb tot, aquest dimecres tinc l'exposició, pel que ja ha deixat d'envair el meu temps, i per tant, encara que només me'n recordés del bloc de tant en tant, ja no serà en moments en que no m'hi puc posar per haver de treballar en el Tdr.

Amb tot, què ha passat? De moment, i segur que em deixo alguna cosa, unes vacances més amb la meva cosina petita, el retrobament amb la gent de les Orquestrades (a diferència de la noia de la qual vaig parlar fa temps, que no vam poder convèncer per què vingués), en especial d'una noia que no recordava tan meravellosa com realment era (i és). D'altra banda, la sortida de la meva rutina per part de la cosina del meu millor amic (crec que l'he mencionada en diversos posts... un d'aquests tan temuts mitjos finals). I he tingut l'oportunitat de passar estones amb una altra gran amiga de l'edat de la meva cosina petita, i de conèixer una nena de quaranta-tres anys extraordinària.

No sé quantes d'aquestes històries, i de les que probablement hagi oblidat mencionar, hauria escrit, però si més no m'hauria agradat escriure'n algunes. Tot i així, la majoria no son fets puntuals, pel que ja acabaré escrivint sobre els seus protagonistes en algun moment o altre, pel motiu que sigui. I les que sí que són fets puntuals, miraré, com deia, d'escriure'n en algun moment, amb les reflexions que en surten, i totes aquestes coses.

Sigui com sigui, la idea del post és marcar un retorn al bloc. Tornar a començar com fa just un any, amb ganes de compartir pensaments i sentiments amb el món, i de trobar moments per escriure'ls sense por; per poder-me llegir el cor de tant en tant, mentre escric les meravelles de llegir el cor dels altres.